PENSA I NARRA

Hola bon dia, bona nit, petits astronautes. Jo, tinc una llibreta que es titula Carte Céleste. En aquesta llibreta apareixen les constel·lacions, que podem observar, desde aquí, la Terra. Necessito saber, si aquestes estrelles les veiem tothom. Aquestes estrelles, la lluna, el Sol, això és el que tenim en comú nosaltres, les persones. Opinions hi ha de moltes, si... Diferentes persones que opinen cadascú algo diferent. Però, que no es poden negar, a que les estrelles, la lluna i el Sol, ens uneixen.

Bon dia, bona nit, petits astronautes... Què és or per vosaltres? Per mi, no és or aquest mineral que s'extreu de les coves, no. Or, temps. Avui he estat reflexionant. He perdut casi tot. Per mi, aquest tot eren persones. Són persones encara importants, però que ja no estàn. Però, a part d'aquelles persones, el temps? El temps que he estat amb elles? Temps bonics, especials, o d'avegades alguns més desagradables. Aquests records ara només els veig borrosos. Temps perdut. Temps d'or desperdiciat, buscant la perfecció...

Bon dia, bona tarda, bona nit petits astronautes. Què és la impotència? Si, difícil. Impotència de no poder. Incapacitat de no actuar. No tenir força. No poder seguir. Com ets? Alguns es defineixen com valents, jo sóc la paraula impotència.

Bon dia petits astronautes ( bon dia, bona nit, perdó). Aquí segeuixo, escrivint. Avui he estat pensant (sí, penso). He mirat una agenda, i he passat les pàgines, els dies, els mesos. Que hagi passat les pàgines no significa que jo hagi passat pagina, pero encata hem queda tinta i full per escriure. Bueno, tornem. He mirat l'agenda, i tan fàcil que amb un moviment, ja he passat de cop 7 dies. I és que la veritat, la vida és així. Curta. I sé que d'aquí un temps m'empened iré de no haver fet coses que... Bueno, coses. No cometeu em mateix error que jo astronautes, i arribeu a la lluna.

Hi han coses que estan idealitzades, i ens fan pensar que tot es possible. Això per dur que sigui, no es veritat. No tot es possible en aquest món, perquè aquest món té limits, com les persones. Mai diguis mai. Mentira.

Bon dia, bona nit, encara que no ho sapigues petit astronauta no sóc la de sempre (res de mètafores)...qui sóc??(pregunta molt filosòfica, no? ). Persones que provoquen que et sentis indefens davant la seva mirada, el seu somriure o simplement un gest amable. Reconec que em perdo en aquella profunditat, en la qual els meus sentits es paralitzen i no saben com reaccionar. Magradaria poder cridar als quatre vents el que sento i obtenir una resposta que encaixes. Simplement, alguna senyal. Chauu